1 |
En primer lloc, airegem la llana i li separem les fibres amb un procediment mecànic, per tal de tornar a la llana l’elasticitat i confort que tenia abans de la rentada i el transport. |
2 |
S’agafa la roba de cotó i es prepara per la part interior posant un reforç (també de roba, que anomenem “pedacet” en els llocs on posteriorment posarem la veta que subjectarà la llana perquè no es desplaci. |
3 |
A continuació posem els ullets fent els forats amb un punxó i fent servir el posa-ullets. Els ullets són els reforços metàl·lics dels forats per on passarem les vetes un cop el matalàs sigui ple de llana. |
4 |
Després d’aquest pas previ, la tela ja està preparada i la cosim en forma de sac. |
5 |
Omplim el matalàs, vigilant que les puntes quedin ben plenes i posant-hi més llana a la part central, per tal que al dormir no hi quedi un sot a la llarga. |
6 |
Posteriorment, cosim a mà el que seria la boca del matalàs, tot omplint la punta perquè l’extrem quedi també ben ple. |
7 |
Un cop tenim el matalàs completament tancat, cosim tot el contorn tant per la seva part superior com per la inferior amb un cosit que en diem “la inglesa”; es diu d’aquesta manera perquè és precisament d’aquest país d’on prové la tècnica d’aquest cosit. |
8 |
En aquest cosit es fa com si es fes un bordó, agafant també llana de l’interior del matalàs per a donar-li més gruix. |
9 |
Finalment, s’agafa una agulla molt més llarga (d’uns 15 cm) i s’hi passa una veta. Es fa passar de dalt a baix del matalàs i després de baix a dalt, a través dels ullets, i s’hi fa un llaç, que queda per fora. Això es reparteix en diferents zones del matalàs, de manera simètrica, per evitar que la llana es pugui desplaçar pel pes de la persona que hi dorm d’un costat a l’altre i per donar-li també més consistència. |